Títol: “Ara saps el que es sent”
Autora:Clara Pérez
5 Personatges:
Braulio (Guillem Clemente): Xic inconscient el qual gaudeix ferint, pensa que és graciós.
Douglas (Tobías Iaschuk): Amic de Braulio que no es deixa portar per les idees d’aquest.
Alejandro (Lucía Tello): Xic just que ama als animals.
José (Nerea Torres): Amic de Alejandro.
Joel (Tobías Iaschuk): Amic de Alejandro i José.
Ambientació: Carreró apenes allumbrat i molt brut.
Introducció: Braulio y Douglas, es troben emprenyats en un carreró quan veuen passar un gatet,
el qual atrapen per a entretindre’s.
Braulio (Sentat en uns calaixos en el mig del carreró): Que avorriment! Hui és un dia d’eixos en
els quals no passa res, a veure si ocorre alguna cosa per a divertir-nos.
Douglas (Sentat front a Braulio): No sé, anem a jugar a fútbol, sentats en aquest carreró no crec
que puguem fer alguna cosa divertida.
Braulio alça el cap i veu que por la teulada va passejant un gatet i amb un somriure li fa senyes
amb la mà a Douglas per a que li espere, s’alça e ix del carreró, regresant uns minuts més tard
amb un envase a la mà.
Douglas (Estranyat): I ara a tu que et passa?
Braulio (Somrient mentres mou en la seua mà el envàs): ja sé com ens anem a divertir, atrapem
al gat.
Douglas: El gat, Braulio? Deixa a eixe animal en pau, no veig divertit banyar un gat, no vaig a
atrapar a ningú, si vols fes-ho tu.
Braulio (Molest): Ay però tan covard! Lleva’t del mig que vaig a atrapar al gat, però tu te’n vas
d’aci, no vas a quedar-te per a veure al millor part, fora!
Douglas (Resignat): Bé, me’n vaig, tampoc es que m’agrade ser còmplice de les teues bogeries.
Douglas ix del carreró i Braulio aconseguix atrapar el gatet, comença acariciar-lo i el gat confia
en ell, de sobte Braulio el posa enmig de les seus cames sentat en el pis i sostenint-lo un poc
comença a banyar-ho amb el líquid del envas, el gat comença a posar-se nerviós tratant de
fugir, però Braulio no el deixa.
Finalitza omplint-ho de gasolina i col·loca una corda en el seu coll lligant-ho a un post, el
gat maula asustat, intentant fugir. Els seus maulets criden l’atenció de Alejandro.
Alejandro (Alerta): Què passa? Eixe gat no deixa de maular?
Joel (encollint-se de muscles): No sé
José (També estranyat): És molt raro, anem a vore.
S’alcen els tres i caminen cap a on senten al gatet i al veure a Braulio a punt de encendre un
misto, corren a evitar-ho.
Alejandro (Agitat): Que fas? Paraa!
Joel (Corrent cap a Braulio i mantenint-lo lluny del gatet): Aparta’t del animalet, criminal,
anaves de cremar-ho?
José (Corre a deslligar el gat el qual està molt asustat, li lleva la corda del coll i el deixa ir):
Vamos gatet, ix d’ací nosaltres ajustarem comptes amb aquest mal nascut.
Braulio (Molest i encarant-se a Alejandro): Perquè vos fiqueu? El gat és vostre?
Alejandro (Encarant-se): No és nostre, però. Què et penses que perquè siga un animal,
no s’espanta, no li dolen les coses?
Braulio (Irònic): Sol estava una miqueta espantat. I a qui l’importa?
Joel (Molest): M’importa a mí, tarat, vas a vore ara…
Joel presa al xic dels braços forcejant amb el i el dirigeix a José.
Joel (Forcejant amb Braulio): José agafa la gasolina que encara queda i posar-la sobre ell,
li farem el mateix que el pensaba fer-li al gatet.
Alejandro (Rient-se): Molt bona idea, espera que vaig a per la corda.
José comença a ruixar-lo, mentres Alejandro col·locaba la corda en el seu coll i Joel el
sostenia, sense deixar de forcejar aconsegueixen sotmetre-ho i lligar-ho al post.
Braulio (Molt espantat): Esteu bojos? Penseu cremar-me viu?
Alejandro: Perquè no? Solament estás una miqueta espantat, i no ets de ningú de nosaltres.
Que ens importa?
Joel presa un misto apropant-se a Braulio com si el fora a encendre.
Braulio (Ja desesperat): Per favor! No ho facen, esteu bojos. No em cremeu!
Alejandro (Apropant-se a Braulio): Saps la diferència entre tu i el gat? A banda de valer
molt més que tu, que ets un vàndal… Tu pots pregar, suplicar, dar llàstima i el gat no, però
el por és el mateix, el dolor es el mateix, i la humiliació es la mateixa.
José (Apropant-se a Braulio i deslligant-lo): Vesten d'ací i no tornes a maltractar a un animal,
perquè ells senten igual que tu.
Joel: Si,ves-te'n, ara saps com es sent, espere que no tornes a fer-ho.
Braulio (Encara espantat i tractant de fugir): No, jo vos jure que no ho tornaré a fer mai, ho jure!
Braulio ix correguent del carreró i els amics es van quedar rient-se i xocant les mans per haver
salvat al gatet i aleccionat a Braulio.
L'obra l'hem triada d'aquesta pagina:
